Cercador
V3.31
Menu
Ets a:

Medi físic i climatologia



El medi físic

La part de la Serralada corresponent al municipi de Badalona forma part de l’extrem meridional de la Serralada de Marina, en un subsector anomenat la Conreria. El relleu, amb formes generalment arrodonides com a conseqüència del modelat dels materials granítics inicials, no presenta grans altituds, però la seva proximitat al mar fa que hi hagi forts pendents.

Els aspectes que donen més singularitat al medi són el modelat de les rieres i l’erosió que actua diferencialment sobre materials granítics predominants de diferent duresa. Així tenim la línia de carena, separada d’una altra línia de turons com Boscà, Miravitges, etc., els quals, separats alhora pel conjunt de rieres i torrents, configuren un paisatge en quadrícula.

Pel que fa als materials, se’n poden distingir tres grups diferents. En el sector occidental del terme es troben granodiorites a les parts més elevades tallades per un dic de pòrfirs i nombrosos dics d’aplites. Són materials que en tenir més duresa s’erosionen en menys grau que els altres materials que hi ha al seu costat. Aquest fet, juntament amb la seva vulnerabilitat a l’erosió, fa que es constitueixin els turons. En segon lloc, hi ha materials del triàsic que ocupen el sector nord oriental, bàsicament calcàries, margues vermelles i guixos. En tercer lloc, hi ha materials del miocè d’origen pluvial formats per conglomerats, gresos i argiles vermelles.

Pel que fa a la vulnerabiliat del medi físic, la facilitat d'alteració dels materials granítics que dóna una abundància de sòls saulonencs conjuntament amb els forts pendents -superiors al 30 % en alguns indrets- fa que ens trobem en un indret de gran erosionabilitat. Sortosament, el modelat del paisatge fet per la mà dels avantpassats amb el conreu de la vinya i d'altres cultius ha configurat un paisatge en terrasses que ha evitat globalment aquesta erosió que es concentra bàsicament en marges, camins, corriols i rierols.

La climatologia

La Serralada de Marina rep la influència del clima mediterrani litoral. Aquest, que en termes generals es considera un clima temperat, proporciona uns estius càlids i xafogosos, i uns hiverns suaus, amb alguna gelada ocasional.

Les pluges tenen un màxim a l'inici de la tardor, tot i que a la primavera també hi plou força. De mitjana es recullen uns 600 l/m2 anuals.

Aquesta quantitat d'aigua, doncs, no està repartida al llarg de l'any, i es pot donar el cas que no plogui en dos mesos o que en un sol dia caiguin 150 l/m2. Això influencia la vegetació i l'erosió del sòl.

Així doncs, a partir de la lectura de les dades preses per les estacions meteorològiques, es dedueix que a Badalona, el mes amb les temperatures més altes és l'agost, seguit del juliol amb poca diferència. El mes que registra temperatures més baixes és gener, seguit de desembre i febrer. La màxima de les mitjanes està a prop dels 30 ºC i la mínima no arriba a 1 ºC sobre zero.

Pel que fa a la pluja, es pot dir que els mesos més humits són setembre i octubre, seguits del maig. D’altra banda, els mesos més secs són febrer i juliol. Un altre paràmetre que caracteritza el clima mediterrani litoral a Badalona és la humitat ambiental, a causa de la proximitat amb el mar. La mitjana supera el 70 %, cosa que fa que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però, alhora, més molestes per a les persones.

Aquesta influència del mar és menys notòria al vessant del Vallès de la Serralada, que, tot i tenir el mateix clima, té unes característiques diferents per la seva orientació al nord, la qual cosa afavoreix un altre tipus de vegetació.


Comparteix


Plaça de la Vila 1 | Centraleta: 93 483 26 00 | Informació: 93 483 29 20 | CIF: P0801500J | correu@badalona.cat