Ajuntament de Badalona V4.03
Ets a:

Projecte d’investigació i seguiment de l’estat de les praderies de Posidonia oceanica i avaluació dels impactes als que es veuen sotmeses





L’Escola del Mar desenvolupa des de fa més de 25 anys treballs d’investigació relacionats amb la Posidonia oceanica, una planta submarina de gran valor ecològic en el medi marí.

Les praderies de Posidonia oceanica,anomenades per la gent de mar com a «alguers», són també conegudes com a boscos submarins degut a la semblança ecològica d’ambdós ecosistemes. Aquest hàbitat, protegit per legislacions i regulacions diverses tant a nivell europeu com espanyol i català, ofereix refugi i alimentació a un gran nombre d’organismes, alguns dels quals són gairebé exclusius d’aquests espais. També tenen un especial paper en la dinàmica del sediment, retenint sorra i evitant que les platges en perdin.


Els herbassars de posidònia són un ecosistema fràgil i que en molts llocs està en retrocés. És per això que es necessiten iniciatives i institucions que dediquin esforços al seu coneixement i a la divulgació de la seva importància per tal d’afavorir la seva conservació i estudiar mesures que puguin protegir aquests hàbitats dels impactes més importants als que es veuen sotmesos.


Els primers esforços de l’Escola del Mar en aquest camp es van centrar en conèixer a fons la praderia de Badalona. Malauradament aquest herbassar desaparegué el segle passat i ja només queden les restes mortes de la planta, un descobriment devastador ja que el valor ecològic perdut era incalculable.


Tot i aquest contratemps, l’Escola del Mar va participar en l’establiment de la Xarxa de Vigilància dels Herbassars de Fanerògames Marines, un projecte engegat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya l’any 1997. Davant la impossibilitat de crear estacions de mostreig a la nostra ciutat es va decidir, conjuntament amb un grup de centres, organitzacions i institucions de la ciutat de Mataró, crear una zona de mostreig a la capital del Maresme. L’objectiu d’aquesta empresa anava més enllà de la pròpia Xarxa, ja que volia promoure una campanya de sensibilització envers aquesta planta, enfocada tant al sector dels submarinisme com al de la població en general. Un dels elements més importants d’aquesta campanya era que, sota la supervisió i instrucció de tècnics i científics, eren submarinistes voluntaris els que feien les tasques de mostreig.


Malgrat que la xarxa de vigilància va ser desmantellada, tal i com s’havia dissenyat en un principi, el 2002, tant des de Mataró com des de Badalona es va apostar per no malbaratar tot el que s’havia aconseguit fins aleshores i continuar amb el projecte que tan bons resultats, en quant a coneixement i participació, havia obtingut. L’aposta valenta de tots els seus actors i el suport dels dos consistoris van permetre poder seguir endavant amb el projecte que a partir de llavors s’anomenà «Projecte Alguer de Mataró». Després de més de 20 anys d’estudi, la quantitat d’informació acumulada sobre aquesta planta i el seu hàbitat té una valor incalculable. No només la praderia de la capital del Maresme i la seva gestió se n’han vist beneficiades, sinó que s’ha aprés molt sobre aquesta fanerògama, un coneixement que en el futur podrà ser aplicat a altres zones i servirà com a punt de partida per poder engegar un futur projecte de recuperació de l’herbassar de Badalona. Per posar en context el valor d’aquest estudi n’hi ha prou en esmentar que la sèrie de dades acumulada en aquest projecte és la segona més llarga del nostre país, i una de les més llargues de tot el Mediterrani.


El «Projecte Alguer de Mataró» té l’objectiu de ser un estudi de seguiment de l’estat de conservació de la praderia de posidònia que hi ha davant de Mataró amb la participació activa de voluntariat submarí. És a dir, a més de ser un programa de seguiment científic, incorpora un vessant de participació social que és bàsic per al bon desenvolupament del treball i que alhora comporta un fenomen de sensibilització i educació ambiental de les persones que hi participen.


Aquest projecte consta actualment de 4 estacions, o zones d’estudi, amb un total de 37 punts de mostreig. Les 4 estacions s’han situat en punts que s’han considerat estratègics per conèixer aquesta planta i l’evolució del seu hàbitat. Cada punt de mostreig es fita amb barres de dos metres clavades en el sediment de manera que sobresurti un metre aproximadament, i separades uns deu metres entre elles. Les dades sobre l’evolució de la praderia es recullen cada any.


Els descriptors que s’estudien per saber l’estat en què es troba l’alguer són aquests:


• ALÇADA DE LA BARRA: Es mesura l’alçada de barra que queda per sobre del sediment, de manera que podem monitorar el guany o pèrdua de sorra a la praderia.


• DISTÀNCIA DE LA BARRA AL LÍMIT DE LA PRADERIA: La barra es clava per primera vegada tocant el límit de la praderia. Amb el temps aquest límit pot anar retrocedint o avançant, i és per això que es mesura la distància des de la barra fins al límit actual, dada que ens permet conèixer aquests moviments i saber si estem guanyant o perdent praderia.


• DENSITAT: És la quantitat de feixos/m2, un paràmetre que ens permet conèixer la salut de la planta.


• COBERTURA: És el percentatge de substrat ocupat per planta viva, respecte a l’ocupat per sorra i planta morta. A major cobertura, més saludable i viable serà la praderia.


• ENTERRAMENT: És la distància vertical entre la sorra i la lígula, que és una marca semicircular que hi ha a prop de la base de la fulla. Una fulla massa enterrada o una planta descalçada comprometen el futur de la planta.


En aquest projecte hi participen, a més de l’Escola del Mar de Badalona, la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), la Regidoria de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró, el Centre d’Immersió Blaumar de Mataró, la Secció de Ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró i compta amb l’assessorament científic del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.


Després de més de 20 anys recopilant dades, aquest continua sent un projecte ben viu i que espera poder seguir obtenint informació any rere any sobre aquest hàbitat tan valuós dels fons marins del Mediterrani.



Comparteix